La cultura Lliure és tota creació d'àmbit cultural que está basada en distribuir i modificar treballs i obres creatives. Per això, Creative Commons
ha fet
una sèrie de
llicències modulars.
Quan un autor posa una llicència Creative Commons en la seva obra, dóna permís per a que sigui distribuïda o copiada. A més, decideix si acepta que s'utilitzin per a fins comercials o si deixa que es facin obres derivades.
La idea del Copyleft neix com a una oposició al copyright, significa que no es restringeix la còpia, sino que s'anima a fer-la mitjançant una llicència, on s'especifiquen els terminis en els que es permet distribuir-lo, amb total llibertad o amb restriccions.
"Free" no vol dir gratuït, sino "lliure", de lliure distribució.
A continuació, hi ha quatre situacions que es succeeixen a les escoles del nostre país diariamen
- El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares".
Crec que és la situació que més s'apropa a Cultura Lliure, ja que els alumnes poden entrar a la botiga i comprar les postals que ells mateixos escogeixin.
- Estem a classe fent un projecte col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.
Personalment, penso que no pertany a Cultura Lliure, perque deixa als alumnes triar les fotografies que ells vulguin, però amb la condició de que sigui possada al programa Word.
- Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.
Aquesta situació és incorrecte perque obliga als nens/es a utilitzar la versió i el programa que el professor escogeix.
- El professor d'educació física diu als seu alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" per a poder fer les pràctiques de basquet.
Crec que és la pitjor situació en que ens podem trobar, perque no fa falta promoure tant una marca ni obligar a comprar unes esportives tan cares, si al mercat les hi han igual de còmodes i fins i tot més econòmiques.