LA INFANCIA FELIZ

SETMANA BLANCA

La setmana del 16 al 20 de novembre, en lloc de fer classes, vam iniciar unes activitats, cada dia per a una matèria diferent.

* El dilluns 16 vam fer la sortida al Natupark, que corresponia a l'àrea d'Educació Física, al principi em feia una mica de por quan pujava a l'arbre, però tot es començar i anar provant. El que es cert, és que des des del terra, sembla més fàcil.

* El dimarts 17 vam visitar la Fundació Joan Miró, situada al Parc de Montjuïc. A les classes d'Educació Visual i Plàstica és el que més estem treballant, així vam poder conèixer al pintor més d'aprop.

* El dimecres 18, era una sortida lliure rel·lacionada amb la educació, jo vaig escollir el CosmoCaixa. Va ser una sortida molt enriquida, no era la primera vegada que hi anava, ja que aquest estiu treballava en un Casal i vaig portar als infants de P-4, però en aquesta visita he pogut conèixer altres sectors del lloc com el Toca - Toca.

* El dijous 19, vam anar a visitar el col·legi Joan XXIII, em vaig quedar sorpresa de les noves tecnologies que feiem servir, i la manera de treballar dels mestres, personalment em va agradar molt veure com estava tot, encara que veig massa impactant que nens de 4 anys treballin amb ordinadors.

* El divendres 20, l'ùltim dia lectiu de la setmana, vam anar a l'Auditori, primer ens van informar de com estaria el museu i a continuació vam entrar. No em va agradar molt perque la guia tenia pressa i va marxar aviat deixant a mitges l'explicació. Quan vam acabar ens vam dirigir cap a una sala on hi hauria un concert del Corda i Descorda, vaig disfrutat de l'actuació, es veia molt treballada i va tenir èxit en el públic.

Tots aquests dies, de dilluns a divendres va ser una setmana de superació personal, primerament, perque quan vaig començar a fer les activitats al NatuPark em donava molta impressió l'altura que hi havia de l'arbre al terra i pensava que no tornaria a pujar als altres circuits, i la segona, perque aquesta setmana sencera estava de baixa per la grip i la febre, però tot i així, no em van faltar les ganes d'anar a totes i cadascuna de les sortides amb un gran somriure.

WINDOWS MOVIE MAKER

Aquest vídeo está fet amb diferents programes dels que hem estat treballant a classe. Primerament he fet servir l'Audacity per gravar la meva veu. A continuació he afegit la cançó, que amb aquest programa, es pot tallar i baixar en el moment que decideixis.

Després de tenir la música enllestida, vaig obrir el programa Windows Movie Maker , on possava les imatges que havia escollit.

Per últim pots fer alguns retocs com les seqüències per a que quan vagin passant les imatges, es vegi d'una manera més el·laborada i bonica.

El vídeo que he fet és sobre l'amistat, el que significa per a mí, i la importància d'aquestes persones a la meva vida. Espero i desitjo que us agradi tant com a mí. Gràcies per tots aquests moments viscuts!

INTEL READER

Intel reader és un nou lector electrònic per a cecs, de la grandària de llibre de butxaca per a persones amb dificultats de lectura.

Penso que és un aparell molt útil i que pot ser molt utilitzat, per altre banda, es dispara de preu i hauria d'estar a l'abast de tothom, ja que tenir una dificultat de lectura no és agradable per a cap persona

COBARDES

Qui va dir que l'I.E.S fos fàcil?

El passat divendres vam estar parlant al seminari del bullying a les escoles. La película de Cobardes ens mostra les pors dels adolescents però també les pors dels seus pares a afrontar moltes circumstàncies de les seves vides.

L'ambient que es viu en els instituts actualment dista del que ens vam trobar nosaltres o generacions anteriors.

No perquè els nens siguin molt diferents a com érem nosaltres, sinó perquè el seu entorn, la societat ha canviat molt. Les noves tecnologies han entrat amb força en el seu entorn, tant per al bé com per a l'inconvenient.

Cobardes presenta aspectes interessants, com l'addicció dels nois als mòbils, la falta de comunicació amb els pares, el mal exemple que de vegades aquests transmeten als seus propis fills i la seva falta de col·laboració amb els professors. La figura d'aquest, ha canviat molt respecte a la d'èpoques anteriors, la seva autoritat en un aula ja no és la que tenia anys enrere.

Des del meu punt de vista és una pelicula molt recomanable per a veure i assabentar-se d'algunes coses que de vegades ignorem.

LLEGENDA HISTÒRICA - CORIA (Cáceres)

Segons Joan Amades les llegendes es classifiquen en:

• Llegendes de la terra.
• Llegendes de les roques.
• Llegendes de les coves.
• Llegendes megalítiques.
• Llegendes de les fonts.
• Llegendes marines.
• Llegendes religioses.
• Llegendes que giren a l'entorn de personatges històrics.
• Llegendes gerontològiques.

Aquí us deixo una petita llegenda del meu poble, espero que us agradi:

Cuando el Duque de Alba descubrió las Hurdes o Batuecas Extremeñas, de las que él era señor, comenzó a preocuparse por aquellos hombres que su dramaturgo Lope de Vega había descubierto como raza de reyes.
Encontró en unos poblados a algunos desgraciados cuyos cuerpos presentaban contexturas verdaderamente deformes. Eran hombres de escaso talento, pero con una simpatía y gracia por encima de lo que parecía normal. Uno de estos hombres vivía en Calabazas, alquería perteneciente a Caminomorisco. Presumía de ser el gracioso de la comarca. El Duque de Alba se interesó por él, hasta el punto de llevárselo a Coria para alegrar el palacio que sus antepasados habían levantado en el siglo XV. Era ésta una costumbre muy extendida, que algunos remontan a los periodos de esplendor en Persia. Casi todos los grandes Señores tenían en sus mansiones, al igual que el Rey en su corte, bufones que la mayoría de las veces eran verdaderos cretinos. El recién llegado pronto se hizo famoso en la mansión ducal y hasta en toda la ciudad. Entre la nobleza ponía el contrapunto de la risa y de la chirigota frente a la rigidez y severidad de los actos oficiales.
En Coria también se hizo famoso, hasta el punto que lo bautizaron de nuevo con el nombre de su pueblo natal: "Calabacillas". La posteridad le borró el nombre y le dió el que aún conserva: "BOBO DE CORIA".
En la Catedral, sobre la puerta del Poniente, está su estatua decorativa en granito, colocada sobre una pilastra de la balaustrada y que el mismo pueblo de Coria llamó y sigue llamando "El bobo".

ELS PENEDITS DE FACEBOOK

Comunicació social del futur o

forma de control permanent? Espai estrictament personal o portal d'imatge pública? Les xarxes socials s'han convertit en perilloses fonts d'informació per a acomiadaments, fitxatges o ascensos, la línia entre el privat i el públic és impossible en la Xarxa i comencen les baixes.

En l'imperi de les xarxes socials en Internet queden encara moltes fronteres borroses, font de greus problemes per als internautes. Amb els beneficis de llocs com Facebook, MySpace, Twitter o Tuenti han arribat els efectes adversos: acomiadaments, assetjaments, i altres problemes en unes xarxes que, de vegades, poden arribar a convertir-se en embolics de malson.

Al principi existia MySpace, que va popularitzar l'ús de la pàgina personal. Després de la seva comercialització, en 2003, qualsevol podia disposar d'un fòrum online en el qual donar regna solta a la seva vanitat i barrejar fotos, música i idees. Tot allò ho va assumir i ho va popularitzar Facebook, que a més va unir la famosa línia de "Què estàs pensant?", que es va convertir en el centre de l'univers per a Twitter.

Twitter, per la seva banda, és una xarxa en la qual poden expressar-se amb límit de 140 caràcters i que ha donat lloc al verb twittear. Des de la passada setmana, a més, opera en espanyol. Avui dia Espanya disposa de la seva pròpia xarxa. Es tracta de Tuenti, creada en 2006 i a la qual s'accedeix exclusivament per invitació. Segons el seu director de comunicació, Ícar Moyano "conta amb 6,8 milions d'usuaris i és la pàgina amb més tràfic d'Espanya seguida per Google".
El líder mundial en el seu terreny és Facebook. Disposa de 300 milions de perfils, gairebé un 5% de la població mundial. La meitat es connecta a aquesta xarxa diàriament. L'usuari mig té una llista de 130 amics. Aquest grau d'interconnexió i omnisciència l'ha fet immensament popular.

Semblen qüestions de sentit comú, però en Facebook o MySpace el límit entre privat i personal i la imatge pública és extremadament borrossa. Qui no té a un company de treball o a algun cap a la llista d'amics de Facebook? A qui no li han etiquetat en una imatge amb una copa a la mà? Qui controla a la perfecció els ajustaments de seguretat per a evitar que informació privada estigui a l'abast de qualsevol?



Notícia de El País

12 PROPOSTES D'ÚS CREATIU I MULTIMEDIA DEL PROGRAMA POWERPOINT

Microsoft PowerPoint és un programa de presentació desenvolupat per a sistemes operatius Microsoft Windows i Mac Us.

Actualment el PowerPoint s'utilitza per a fer exposicions de treballs, explicacions que utilitzen els mestres per ajudar a comunicar allò que es vol dir, etc.

Abans es feien servir altres tipus com les diapositives o els videos, però actualment a les escoles, poc s'utilitzen aquests mètodes.

L'Impress també és un programa semblanti gratuït que ofereix molta qualitat de presentació, també tenim el Google Docs, que és molt útil per a fer presentacions on-line. Cal esmentar també l'Slideshare, que permet publicar a la xarxa treballs fets amb el PowerPoint.

Tots aquests programes tenen en comú que fa falta unes imatges, uns videos, uns textos o unes transicions per a fer de la exposició i del treball una mica més dinàmic.

Penso que son molt útils a l'hora de fer una exposició o explicació, perque son de gran ajuda i pots mantenir la classe en silenci i entretinguda, en el cas d'un col·legi.

"L'ÚLTIMA LLIÇÓ" Randy Pausch amb Jeffrey Zaslow

En aquesta entrada deixaré constància de la meva opinió del llibre que he llegit al seminari. Vaig escollir aquest, perquè era recomenat per molta gent i havia ajudat a bona part d'aquesta, a més, em va agradar la introducció que feïa al principi.

L’última lliçó está dedicada a tota la societat que vulgui llegir-la o escoltar-la, tots aquells que necessitin consells, que tinguin una mena de problema, ja sigui mínim o més greu, perque potser quan arribis al final, sempre recordaràs diverses situacions i del que Randy Pausch ens ha volgut expressar en aquest llibre. A més, va fer una conferència, que no tenia perquè fer-la, però així, en un futur, la podrien veure els seus fills, ja que eren i encara són massa petits per entendre tot el que li ha passat al seu pare.

Una de les moltes cosses que m’ha cridat l’atenció en aquest llibre ha sigut la divissió en diferents títols, com si es tractés d’episodis d’una novel·la.

Ens passem tota la vida intentant aprendre a viure i crec que per a sapiguer viure, a vegades és necessari ser conscients del fet de que un dia morirem.

Si algú més o menys sap quan acabará la seva vida, pot decidir com vol que sigui el temps que li queda. Randy Pausch, al seu llibre, intenta aconsellar-nos sobre com viure, però això són les cosses que li van ajudar a ell, llavors cadascú és diferent i no té perquè ser les mateixes que ajudin als altres.

A l’última lliçó parla també d’aconseguir els somnis, aquests, depenen com siguin, potser no están a l’abast de tothom, i a vegades és millor no tenir-los.

El que més m’ha agradat del llibre és quan parla de com ajudar als altres a aconseguir els somnis, que pot ser, si ho fas bé, és millor que aconseguir els teus propis. Això reflexa bondat, serenitat i sensibilitat en la persona a la meva forma d’entendre aquest apartat.

Penso que aquest llibre pot ajudar en el dia a dia en els petits problemes que hi ha a la societat i al teu voltant, perque perdem el temps en preocupacions que després sense adonar-te’n acaben desapareixen i no li dones tanta importancia. Però per altre banda, cadascú té una personalitat diferent i uns valors, llavors afrontará l’hora de la mort de la millor manera que sàpiga i que pugui.

A continuació us deixo un vídeo de l'última lliçó que va donar Randy Pausch.

RETRAT

Els primer dia que vas a un lloc desconegut sempre fixes l'atenció a alguna cosa, ja sigui una persona, objecte, etc.

El passat dilluns 14 de septembre vaig començar les classes, i hi havia una noia que encara que no l'ha conegués em va inspirar confiança, té els cabells arrissats i llargs, amb una mirada que transmet tranqui·litat, sembla ser una noia molt dolça i alegre.

Per els pocs dies que han passat, la sensació que m'ha donat personalment és que te les idees molt clares, allò que diu ho fa amb seguretat.

Altre de les coses que comentaria es que li agrada fer esport, ja que treballa com a monitora d'esquí.

Voleu una pista? Está al meu seminari!