forma de control permanent? Espai estrictament personal o portal d'imatge pública? Les xarxes socials s'han convertit en perilloses fonts d'informació per a acomiadaments, fitxatges o ascensos, la línia entre el privat i el públic és impossible en la Xarxa i comencen les baixes.
En l'imperi de les xarxes socials en Internet queden encara moltes fronteres borroses, font de greus problemes per als internautes. Amb els beneficis de llocs com Facebook, MySpace, Twitter o Tuenti han arribat els efectes adversos: acomiadaments, assetjaments, i altres problemes en unes xarxes que, de vegades, poden arribar a convertir-se en embolics de malson.
Al principi existia MySpace, que va popularitzar l'ús de la pàgina personal. Després de la seva comercialització, en 2003, qualsevol podia disposar d'un fòrum online en el qual donar regna solta a la seva vanitat i barrejar fotos, música i idees. Tot allò ho va assumir i ho va popularitzar Facebook, que a més va unir la famosa línia de "Què estàs pensant?", que es va convertir en el centre de l'univers per a Twitter.
Twitter, per la seva banda, és una xarxa en la qual poden expressar-se amb límit de 140 caràcters i que ha donat lloc al verb twittear. Des de la passada setmana, a més, opera en espanyol. Avui dia Espanya disposa de la seva pròpia xarxa. Es tracta de Tuenti, creada en 2006 i a la qual s'accedeix exclusivament per invitació. Segons el seu director de comunicació, Ícar Moyano "conta amb 6,8 milions d'usuaris i és la pàgina amb més tràfic d'Espanya seguida per Google".
El líder mundial en el seu terreny és Facebook. Disposa de 300 milions de perfils, gairebé un 5% de la població mundial. La meitat es connecta a aquesta xarxa diàriament. L'usuari mig té una llista de 130 amics. Aquest grau d'interconnexió i omnisciència l'ha fet immensament popular.
Semblen qüestions de sentit comú, però en Facebook o MySpace el límit entre privat i personal i la imatge pública és extremadament borrossa. Qui no té a un company de treball o a algun cap a la llista d'amics de Facebook? A qui no li han etiquetat en una imatge amb una copa a la mà? Qui controla a la perfecció els ajustaments de seguretat per a evitar que informació privada estigui a l'abast de qualsevol?
Notícia de El País
Al principi existia MySpace, que va popularitzar l'ús de la pàgina personal. Després de la seva comercialització, en 2003, qualsevol podia disposar d'un fòrum online en el qual donar regna solta a la seva vanitat i barrejar fotos, música i idees. Tot allò ho va assumir i ho va popularitzar Facebook, que a més va unir la famosa línia de "Què estàs pensant?", que es va convertir en el centre de l'univers per a Twitter.
Twitter, per la seva banda, és una xarxa en la qual poden expressar-se amb límit de 140 caràcters i que ha donat lloc al verb twittear. Des de la passada setmana, a més, opera en espanyol. Avui dia Espanya disposa de la seva pròpia xarxa. Es tracta de Tuenti, creada en 2006 i a la qual s'accedeix exclusivament per invitació. Segons el seu director de comunicació, Ícar Moyano "conta amb 6,8 milions d'usuaris i és la pàgina amb més tràfic d'Espanya seguida per Google".
El líder mundial en el seu terreny és Facebook. Disposa de 300 milions de perfils, gairebé un 5% de la població mundial. La meitat es connecta a aquesta xarxa diàriament. L'usuari mig té una llista de 130 amics. Aquest grau d'interconnexió i omnisciència l'ha fet immensament popular.
Semblen qüestions de sentit comú, però en Facebook o MySpace el límit entre privat i personal i la imatge pública és extremadament borrossa. Qui no té a un company de treball o a algun cap a la llista d'amics de Facebook? A qui no li han etiquetat en una imatge amb una copa a la mà? Qui controla a la perfecció els ajustaments de seguretat per a evitar que informació privada estigui a l'abast de qualsevol?
Notícia de El País
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada